Poesía de Tessa Barlo

dimecres, 12 de juny del 2024

Petites estrofes de poesia

Només mirar-te vaig saber que eres tu, però tu mai sabràs que soc jo.

_--------------

Desitjo cada dia veure't, quan la distància és far més llarga.

--------------

Somio amb tu on m’abraces amb la càlida foscor de la nit on tot és possible.

-----------

Voldria besar-te amb passió la que em crema en desig quan dic el teu nom.

dilluns, 20 de març del 2023

Une leyenda de como nació la poesia- El hidromiel de la poesía

La historia de Kvasir comienza con una guerra entre Dioses. Fue una entre muchas, pero afortunadamente ésta terminó en una tregua. Para celebrar el fin de la guerra, los Dioses de ambos bandos se reunieron para elaborar una bebida embriagadora mediante un antiguo proceso. Todos los participantes masticaron bayas, las escupieron en una gran cuba y las dejaron fermentar.

Sin embargo, en esta ocasión concreta, algo fue un poco diferente y, en lugar de una bebida alcohólica, la papilla fermentada adoptó la forma de una persona. Así fue el extraño nacimiento del dios Kvasir, cuyo nombre se traduce literalmente como "zumo de bayas fermentado". Este dios alcohólico llegó a ser brillante y el más sabio de todos los dioses y hombres. Disfrutaba impartiendo sus conocimientos a todos aquellos con los que se cruzaba y compartiendo sus numerosas baladas y poemas. Un día se encontró en casa de dos enanos, Fjalar y Galar (que significan el "Engañador" y el "Gritón" respectivamente).

Nada más empezar a contar una de sus muchas historias, los enanos le golpearon y le quitaron la vida. Luego vaciaron su sangre en recipientes y la utilizaron para elaborar un hidromiel bastante inquietante. Cuenta la leyenda que cualquiera que bebiera este hidromiel se vería inmediatamente dotado de una nueva habilidad para la poesía. Por lo tanto, se cree que este hidromiel es el responsable del nacimiento de toda la poesía, lo que, supongo, añade un cierto nivel de belleza al truculento final de este Dios.

https://www.todo-mail.com/content.aspx?emailid=26352

divendres, 17 de juny del 2022

Cerdanyola

Entre murs i columnes de pedra,

ànimes que veuen o no,

els anys d'història que guarden en elles.

Masies d'altre temps,

de vinyes, de camps,

d'espais oberts, places.

Museus que atresoren la cultura

de vivències antigues.

Veus que sorgeixen per cada estria de pedra,

com batec de la seva essència,

per fer saber que és viva.

Escenaris que rellenteixen el temps

i la natura els acompanya d'una manera íntima.

Camins que obren la porta a nous destins.

Canvien les formes,

però la bellesa perdura,

és inalterable.

Reconciliació de l'entorn amb la naturalesa.

Sàvia d'existència,

condició per sobreviure,

ànima que guarda la memòria

en la forma de les pedres.

Cerdanyola combina passat i present

en tota mena de formes harmonioses.

Aliança dels sentits,

alternança dels racons,

records i sensacions.

També hem pogut comptar amb el poema de la Tessa Barlo, poetessa cerdanyolenca, que completa l'obra. Resultant de la col·laboració entre AFOCER i PlatArtístic, “Cerdanyola dansa” és un projecte on la dansa i el patrimoni de Cerdanyola del Vallès s’uneixen en una experiència conjunta i de diàleg.

dilluns, 21 de març del 2022

Vint propostes per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia

Gabriel Ferrater és el protagonista de bona part dels actes de la diada d'avui

Cada 21 de març, bo i coincidint amb el començament de la primavera, se celebra el Dia Mundial de la Poesia, una iniciativa que la UNESCO impulsa d’ençà del 1999. A Catalunya, ara fa quinze anys, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO van començar a impulsar la diada, a partir de la tria d’un poema, que es tradueix a una vintena de llengües, i d’un acte central. Alhora, també donen visibilitat a tot el rosari d’actes i iniciatives que es fan arreu del país i les accions a les xarxes (amb les etiquetes #DMP22 i #diadelapoesia). S’organitzen més de dues-centes activitats.

Enguany, que és l’Any Ferrater, s’ha triat el poema “Si puc“, de Gabriel Ferrater, i s’ha traduït a vint-i-dues llengües: alemany, amazic, anglès, àrab, aranès, búlgar, castellà, esperanto, francès, filipí, gallec, grec, italià, llatí, panjabi (el Paquistan), portuguès, romanès, rus, ucraïnès, urdú, wòlof i xinès. A aquestes traduccions s’hi afegeixen també les traduccions fetes pels alumnes de català de la XarxaLlull de l’Institut Ramon Llull i per gent voluntària, que poden consultar-se a la web de la ILC. D’ençà de fa tres anys, s’ofereix, a més, la versió del poema escollit en braille. També s’ha fet un cartell, obra de l’artista Míriam Dema.

L’acte central, que porta per títol “Alguna cosa ha entrat dins algun vers”, es farà aquesta tarda, a les 18.30 al CCCB. Les entrades s’han exhaurit. Una instal·lació audiovisual de Marta Minguell, Esbós, i una performança de Teresa W amb el postfaci a Da nuces pueris, de Gabriel Ferrater, llegit per Eduard Escoffet, rebran el públic. Presentat per Alba Riera, l’acte continuarà amb unes quantes projeccions audiovisuals i lectures, un curtmetratge de Carles Forres i la intervenció d’artistes i poetes, com ara la Veronal, Pol Guasch, Maria Callís Cabrera, Jaume Coll Mariné i Glòria Coll Domingo. La música –a càrrec de Júlia Colom, Martín Leiton i David Soler– i la projecció d’un retrat il·lustrat de Ferrater per Pep Boatella posaran el punt final a l’acte.

SI PUC
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?