Et necessito per compartir la meva alegria, la meva tristesa,
els meus encerts i els desencerts. Et necessito perquè m’abracis i en
transportis al món de “no passa res” on només som tu i jo.
No t'acostis que tremolo. No, no te'n vagis que et desitjo.
Un petó?... No sé. Moro per un peó teu. Tinc por, ho sé, perdona... Però... és
que sé que el dia que m'entregui no només serà el cos, sinó també l'ànima.